Es denomina patologia dual a la presència, en un mateix individu, d’un diagnòstic d’addicció al consum de substàncies (inclòs l’alcohol) i una altra patologia psiquiàtrica no addictiva.
Quines particularitats té la patologia dual en els metges?
La patologia dual és freqüent entre els metges i esdevé un problema de primer ordre donades les repercussions que pot tenir no només en el seu benestar psicofísic sinó també en la qualitat i seguretat del seu exercici professional.
La forma més comuna en què es presenta la patologia dual és la coexistència de problemes d’alcohol i trastorns afectius (fonamentalment, depressió). Alhora, les addiccions a altres substàncies (com ara sedants, hipnòtics, opiacis, estimulants), que són de fàcil accés per als metges, també poden concórrer amb altres patologies psiquiàtriques (trastorns d’ansietat, trastorns afectius, etc.) i són una altra manera, menys comú però no menys important, de patologia dual en metges.
Un tret específic del patiment de malalties mentals en general en els metges és la tendència a amagar el problema i la tardança a demanar ajuda. Això complica el pronòstic d’aquestes malalties, cosa que també passa quan parlem de la patologia dual.
Un altre tret característic és la fàcil accessibilitat a algunes substàncies (com les benzodiazepines, les amfetamines, etc.) a través de l’autoprescripció. Psiquiatres, anestesistes i metges intensivistes o d’emergències són els especialistes que més risc tenen de desenvolupar problemes addictius i patologia dual.
Com es desenvolupa la patologia dual en metges?
En una investigació publicada pel Journal of Dual Diagnosi, membres de l’equip de la Clínica Galatea han plantejat una hipòtesi clínica sobre com es desenvolupa la patologia dual en els metges i què seria desitjable fer, des del punt de vista terapèutic, per tractar-la.
Tal com s’exposa en l’article, hi ha dues principals vies per les quals els metges poden acabar desenvolupant problemes de patologia dual:
1) L’ús de substàncies (autoprescrites) o d’alcohol com a forma de pal·liar el sofriment mental o emocional.
2) L’ús d’aquestes substàncies de manera lúdica però que, finalment, pot esdevenir una addicció a la qual se sumaria una altra patologia psiquiàtrica amb el temps.
La confluència d’aquests i altres factors no estrictament vinculats a la professió en individus vulnerables conduiria a la patologia dual en metges.
Com es pot abordar la patologia dual en metges?
Els programes específics per a metges han demostrat la seva eficàcia en el tractament de les addiccions, amb resultats (de cara al manteniment de l’abstinència), encara millors que els de la població general.
No obstant això, els problemes de patologia dual acaben provocant més patiment i tenen pitjor pronòstic que la mera presència d’addiccions. És per això que els tractaments específics per a aquesta patologia i per a aquest col·lectiu (els metges) ofereixen una alternativa esperançadora i eficaç.
Leave a Comment