La relació de la persona amb la substància addictiva resulta molt més rellevant que la substància en ella mateixa
Les addiccions són un problema de salut mental que es pot curar, i per fer-ho, fa falta una visió de conjunt que permeti establir un tractament eficaç.
En abordar el tractament d’una addicció s’ha de tenir present que hi ha diferències clares entre les diferents substàncies d’abús (alcohol, cocaïna, opiaci, etc.): des d’aspectes neurobiològics dels efectes d’aquesta substància en l’individu fins a qüestions com la condició legal d’aquesta substància al país.
De la mateixa manera, també existeixen diferents patrons d’abús i dependència: en funció de la substància, la via d’administració, la freqüència i intensitat del consum o els anys d’evolució de l’addicció que s’han de tenir en consideració.
Totes aquestes diferències s’han de tenir en compte a l’hora d’establir el tractament per superar una addicció, ja que influeixen en aspectes com el maneig de l’abstinència, l’elecció dels fàrmacs per tractar-la o les mesures de control a considerar.
De tota manera, resulta molt més determinant la relació de la persona amb la substància que la substància en ella mateixa.
Primera fase per superar qualsevol addicció: la desintoxicació
En qualsevol cas, la primera fase del tractament per la superació d’una addicció es focalitza en la desintoxicació de la substància d’abús en qüestió, sigui aquesta l’alcohol, la cocaïna, els opiacis o qualsevol altra substància addictiva.
En aquesta fase, pren especial protagonisme la part més mèdica del tractament, ja que cessar el consum produeix l’anomenada síndrome d’abstinència, així com altres desajustos bioquímics que demanen una resposta farmacològica amb l’objectiu de “parar el cop” que rep l’organisme després la retirada del tòxic.
En aquests moments inicials del tractament, que van des de les primeres hores als primers dies d’abstinència, és quan l’abordatge farmacològic resulta d’especial importància, i és, en moltes ocasions, imprescindible.
Atenció psicològica centrada en la persona, no en la substància
En paral·lel a la intervenció farmacològica es realitza l’atenció psicològica, que pretén consolidar l’abstinència més enllà de la desintoxicació física, procés conegut com a deshabituació.
La deshabituació de la conducta addictiva és un procés complex dins del tractament per l’addicció, ja que implica que la persona aprengui a superar les seves dificultats sense recórrer a la substància d’abús, amb independència de quina sigui la substància addictiva en qüestió.
Com qualsevol hàbit instaurat, el consum de substàncies és una dinàmica difícil de tallar, ja que la persona ha automatitzat determinades conductes, en aquest cas enfocades a aconseguir accedir i consumir la substància. Per vèncer-ho, serà necessari instaurar nous hàbits alternatius al consum de la substància d’abús.
Una visió de conjunt per a la deshabituació
Per la seva complexitat, es considera que la fase de deshabituació és el nucli central del tractament de les addiccions. Resulta imprescindible aquí tenir una visió de conjunt, i en aquest sentit, s’entén l’addicció com una conducta problemàtica integral més que una dificultat amb una substància determinada. Així doncs, cobra moltíssima més importància la relació de la persona amb la substància que la substància en ella mateixa.
Si bé és interessant conèixer els efectes de cada substància en particular, té relatiu interès per al tractament, atès que el que porta a la persona a consumir són els anomenats motors de consum, que solen trobar-se dins d’un mateix. I és aquí on la deshabituació troba una de les seves pedres angulars: què porta a la persona a fer un abús de la substància.
És per això que, a la Clínica Galatea, s’aborda l’addicció de manera holística, sense establir grans diferències en funció de la substància a l’hora de treballar en la deshabituació. Aquest és un dels principals motius pels quals l’abordatge psicoterapèutic que es fa de les addiccions no s’enfoca d’una manera diferencial en funció de la substància d’abús. S’opta, així, per un Programa d’Intervenció Grupal en Addiccions, que aglutina persones amb addicció a diferents substàncies.
Leave a Comment