El patró de consum de drogues ha anat canviant en el temps ja que si fa unes dècades el consum de drogues (especialment, alcohol i tabac) es circumscrivia a la població masculina adulta, a mesura que les desigualtats de gènere han anat reduint-se, les dones han començat a adquirir hàbits de consum de substàncies similars als dels homes. Tot i això, el consum de drogues (alcohol, tabac i drogues il·legals) segueix sent més freqüent en els homes que en les dones, excepte pel que fa a l’ús de tranquil·litzants. Les diferències entre sexes, però, es van estrenyent, com dèiem abans, a mesura que analitzem població més jove.
Malgrat que les dones consumeixen menys drogues que els homes, són més vulnerables als seus efectes i s’apunta que tenen més dificultats que els homes per iniciar tractaments per l’addicció a substàncies. A més, un cop vencen les resistències a demanar ajuda, la seva evolució de la seva addicció sol ser pitjor que la dels homes. Les motivacions que porten al consum així com l’impacte biològic, psicològic i social de les drogues són també diferent entre sexes.
Quan s’analitzen les dades de programes per a metges de l’àmbit anglosaxó, les dones representen menys del 20% dels pacients atesos. El perfil clàssic de les dones que demanen ajuda és el de dona jove, que viu sola, que expressa la seva demanda en termes de malestar subjectiu i que sol presentar al costat de l’addicció un problema afectiu (generalment, un quadre depressiu) concomitant. No obstant això, no s’observen diferències pel que fa a l’evolució i pronòstic del quadre. Aquests resultats s’han d’analitzar tenint en compte les diferències en la filosofia dels programes anglosaxons (especialment, els nord-americans) pels quals la garantia d’una praxi professional segura passa no tant per redoblar els esforços de la promoció voluntària d’ajuda sinó en detectar i tractar els casos amb risc per a la praxi.
Estudi d’investigació sobre el consum de drogues
No obstant això, en un recent estudi del nostre equip d’investigació sobre el diferent perfil de petició d’ajuda en el nostre programa per a metges, observem que les dones tenien, a diferència del que s’observa en la població general, més facilitat per demanar ajuda voluntàriament al programa i ho feien a una edat més primerenca que els homes. La prevalença de trastorns addictius com a diagnòstic principal és major en homes que en dones metges, en les quals predominen els trastorns afectius (sobretot, depressius) i ansiosos. Quan s’analitzaven les dades d’evolució durant el primer episodi de tractament en el programa, els resultats eren similars en els dos sexes.
A diferència dels programes nord-americans, la distribució d’homes (47%) i dones (53%) que són atesos en la nostra unitat són similars. En aquest últim resultat pot influir el fet que el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) promociona, especialment, la petició voluntària d’ajuda a l’hora de prevenir els problemes que els trastorns mentals i addictius poden generar en la praxi professional.
De tot l’anterior, es pot concloure que és molt important incorporar la perspectiva de gènere quan s’atén a població consum d’alcohol i altres drogues, sensibilitat que es va incorporant paulatinament pel que fa a l’atenció a metges amb problemes d’aquesta índole en el nostre país.
Leave a Comment