Quan el consum d’alcohol pot considerar-se excessiu?

Entrevistem avui la doctora Lara Grau, psiquiatre, coordinadora de la Secció d’Adicions de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya. A nivell científic ha participat com a investigadora col·laboradora en diversos projectes de recerca nacionals i internacionals, i consta com a autora a més de 80 articles, i amb més de 20 capítols de llibre, principalment en l’àmbit de les addiccions i la patologia dual. Forma part de l´equip interdisciplinari d´assistència ambulatòria de la Clínica Galatea.

L’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) publica anualment un informe la finalitat del qual és oferir una visió de conjunt i un resum de la situació europea en matèria de drogues. De fet, la nova estratègia de la Unió Europea (UE) en matèria de lluita contra la droga 2021-2025 propugna que aquesta ha de basar-se sempre en coneixement contrastat empíricament i transmetre’s així a les institucions implicades i als ciutadans.

El terme “psicodèlic” va ser encunyat pel psiquiatre Humphrey Osmond, i significa “revelador de la ment”. En aquest sentit, s’utilitza per a definir un ampli ventall de substàncies amb mecanismes d’acció diferents, que comparteixen la capacitat d’induir un estat mental alterat o expandit, on es poden donar experiències molt variades, de vegades indescriptibles o inefables, i que varia molt entre persones i en funció del context en què tenen lloc.

tra responsable del Programa de Patologia Dual de l’Hospital Universitari d’Henares (Madrid). Editora i coordinadora del llibre “Nuevas Drogas Psicoactivas” (Entheos, 2015). Ha publicat diversos articles científics tant nacionals com internacionals, així com capítols de llibres, i ha impartit ponències i comunicacions en congressos especialitzats en trastorns mentals, incloent les addiccions, a nivell nacional i internacional, principalment sobre la temàtica de les noves drogues psicoactives i el chemsex.

Es pot assumir que la prevalença de trastorns addictius al col·lectiu mèdic és, en principi, equiparable a la de la població general, i s’estima entre un 10-14 %. En el cas de les substàncies a què poden accedir amb més facilitat per la possibilitat d’auto-prescriure’s (sedants, hipnòtics, opiacis i estimulants), la prevalença pot ser fins i tot més gran.