Els professionals de la salut es veuen exposats a situacions laborals i nivells d’autoexigència així com d’elevada responsabilitat que poden conduir al desgast emocional. Un altre dels factors que pot influir en l’aparició de malestar psíquic és el difícil equilibri entre el temps que es dedica al treball, el que es dedica a altres obligacions no professionals com pot ser la cura dels nens o dels majors i el de dedicació a un mateix. A la possibilitat de compaginar satisfactòriament la vida laboral, familiar i personal, se li denomina conciliació.
Els models de família han canviat en les últimes dècades. No obstant això, les tasques de cura encara solen recaure en les dones. Aquestes, a més, s’han incorporat massivament a les professions de la salut (Medicina, Infermeria, Psicologia, Treball Social, Odontologia, Veterinària i Farmàcia) en part per aspectes vocacionals relacionats amb la cura, en part per les característiques d’aquestes professions a nivell estrictament laboral que faciliten (en algunes ocasions) poder aconseguir el difícil equilibri abans esmentat.
Estudi de conciliació laboral
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha publicat aquest any un estudi precisament sobre la conciliació laboral en metges i metgesses, donada la creixent feminització de la Medicina. Al llarg de l’estudi de conciliació es van descrivint les diferències entre homes i dones a l’hora de repartir temps i dedicació al treball, als altres (menors o majors que requereixen cures) i a si mateix. Les dades apunten al fet que les dones experimenten el fenomen denominat “sostre de cristall” doncs el seu desenvolupament professional s’estanca quan emergeixen noves responsabilitats en la seva vida (fills, atenció a majors). Això acaba traduint-se en un menor accés a llocs de responsabilitat institucional o acadèmica a mesura que avança el seu desenvolupament professional.
L’estudi de conciliació del CoMB planteja propostes per pal·liar aquestes desigualtats entre les quals s’inclou una flexibilització del mercat laboral i de les condicions de treball per poder fer front a aquesta nova realitat.
Fins que s’engeguin mesures que facin més senzill aquest equilibri, és important tenir en compte, quan atenem a professionals de la salut amb trastorns mentals i/o addictius, si les dificultats a aconseguir un equilibri entre el personal, el familiar i el laboral (la conciliació) juguen un paper important en l’emergència o manteniment del seu problema.
