El passat 26 d’octubre, un grup d’investigadors del Institute for Studies of the Medical Profession d’Oslo, liderats per la doctora Karin O. Isaksson i pel doctor Olaf G. Assland, va visitar Barcelona amb la intenció de conèixer les característiques del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).
La visita tenia també per objecte compartir punts de vista sobre la situació dels metges en tots dos països, posar en comú les estratègies preventives i assistencials que s’han dut a terme en aquest col·lectiu fins avui i asseure les bases per col·laborar en el futur en aquesta àrea.
Cal tenir en compte que aquest grup de recerca és un dels líders europeus en la recerca sobre les condicions de salut dels metges, la qual cosa avalen amb nombroses publicacions al seu país però també a nivell internacional així com una activa participació en fòrums nacionals i internacionals sobre el tema.
La reunió de treball
Durant la reunió de treball, es va posar de manifest que, més enllà de les diferències culturals, relacionades, en gran manera, amb les característiques de l’organització dels sistemes públics i privats de salut de cada país, hi ha un comú denominador en les manifestacions del malestar dels metges en les societats del capitalisme tardà, agreujades, especialment, després de la recessió econòmica que es va iniciar en 2008.
D’altra banda, es va posar l’accent a començar a tenir en compte, a l’hora de dissenyar estratègies d’intervenció, no només són els aspectes relacionats amb els metges com a individus i en com s’inspira la cultura mèdica des del pregrau sinó també en com estan organitzades les institucions i en les narratives socials sobre l’exercici i els límits de la medicina.
Des del punt de vista assistencial, es va tornar a posar de manifest l’originalitat del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) que es desenvolupa en la Clínica Galatea ja que és capaç de mantenir la promoció voluntària d’ajuda (propera, en l’actualitat, al 90 %) i, al mateix temps, garantir la seguretat de la praxi en els casos que impliquin un risc per a la mateixa. Prova d’això són els més de 2.500 metges amb trastorns mentals (inclosos els addictius) atesos fins avui a Barcelona.
