Tot i que l’addicció és una malaltia mental que es pot curar, la veritat és que el seu tractament se sol allargar en el temps. Si bé la desintoxicació de la substància, és a dir, la superació de la dependència física, és un procés relativament curt, l’anomenada deshabituació, és a dir, l’eliminació de la dependència psicològica i social, requereix més recursos i temps.
Tot i que no hi ha dues addiccions iguals, hi ha certs paràmetres comuns als tractaments, ja que els mecanismes per inhibir la conducta addictiva responen més a la relació de l’organisme amb la substància que al tipus de substància d’abús en concret. Això ens permet definir uns paràmetres de temps habituals que per descomptat s’adapten a cada cas particular.
En el nostre Programa Intensiu de Tractament d’Addiccions apostem per un tractament interdisciplinari, en què metge i psicòleg treballen de manera coordinada per resoldre les diverses etapes del tractament, fent un seguiment personalitzat del pacient. En el nostre plantejament, les diferents fases del tractament s’aborden de la següent manera.
La desintoxicació, un primer pas relativament ràpid
Després d’una avaluació completa del pacient, la primera fase del tractament es concentra en la retirada de la substància addictiva, que se sol resoldre en dues setmanes. Encara que pot allargar-se segons les necessitats de cada pacient, en general és un procés relativament ràpid que representa el primer pas per superar l’addicció.
La deshabituació, una carrera de fons
Un cop superada la dependència física, es procedeix a la deshabituació, en la qual hi dues etapes clarament diferenciades.
• La fase intensiva. Té una durada aproximada de 4 setmanes, en la qual es realitzen 16 sessions grupals a raó de 4 per setmana. Aquestes sessions estan estructurades en seminaris, en els quals es treballa sobre diferents aspectes relacionats amb l’addicció.
• La fase de manteniment. S’inicia al final de la fase intensiva, i té una durada aproximada de 24 mesos. Durant aquesta fase, es realitzen sessions de teràpia grupal un cop per setmana, en les quals el pacient treballa els canvis proposats durant la fase intensiva així com les possibles dificultats que se li plantegin.
Aquesta última fase és la que més pes té en el procés de deshabituació, ja que el primordial en el tractament de les addiccions és el manteniment de l’abstinència. En ella la persona aprendrà a enfrontar-se a situacions de risc, a manejar l’anomenat craving o ansietat per consumir la substància i a introduir canvis en el seu estil de vida que l’ajudin a consolidar el canvi.
En resum, seguint els paràmetres estàndard, podem establir que superar una addicció requereix dos mesos d’un tractament intens, que és recomanable complementar amb un seguiment posterior per consolidar els hàbits apresos, i recuperar per complet una vida satisfactòria allunyada del consum.
