És habitual que els pacients amb addiccions, ja sigui alcoholisme o dependència a altres substàncies, plantegin als terapeutes els seus dubtes sobre el paper de la genètica en el desenvolupament de la seva addicció. Normalment això es relaciona amb la necessitat de cercar una explicació biològica al trastorn, així com amb la preocupació per si la seva descendència carregarà la llosa d’una patologia determinada genèticament.
El primer que convé aclarir és que, com en la majoria de trastorns mentals, no es pot establir una relació causal lineal ni unidereccional ; és a dir, no podem establir que la presència d’un determinat factor provoca, per si sol, l’aparició d’un trastorn. És aquí on convé introduir el concepte de vulnerabilitat. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és perquè hi ha individus més vulnerables a les addiccions que altres.
Els factors que augmenten la vulnerabilitat a les addiccions són en part heretats genèticament, i en part adquirits a través de l’ambient en què ens hem desenvolupat, el tipus d’estressors que hem patit i els models educatius que hem tingut. La relació entre genètica i ambient és encara més complexa ja que les experiències viscudes (fins i tot des de la gestació) també poden activar o desactivar determinades expressions genètiques.
Es calcula que la influència de la vulnerabilitat genètica per al desenvolupament d’un trastorn addictiu oscil·la entre el 40 i el 60%. Això ens deixa un percentatge pràcticament simètric a l’atribuïble a la influència de l’ambient.
La presència dels gens relacionats directament o indirectament amb el desenvolupament d’un trastorn addictiu només aconseguiria explicar, en números rodons, la meitat de la vulnerabilitat; l’altra meitat correspondria a com la persona s’ha desenvolupat. Aquí s’englobarien des de la nutrició infantil, el desenvolupament de l’aprenentatge fins als models educatius que la persona ha tingut en la infància i l’adolescència. Aspectes com l’accessibilitat a les substàncies resulten crucials, així com l’estar familiaritzat amb el seu consum influeix en el desenvolupament de creences sobre el consum.
Establint un exemple, tanta influència pot tenir la genètica rebudaa d’un pare alcohòlic com els efectes de criar-se en una família en la qual el pare sigui alcohòlic.
En resum, podem establir que, si bé l’herència genètica suposa un augment del risc relatiu de desenvolupar una addicció, no és menys important el paper de l’ambient. En qualsevol cas, la millor estratègia d’actuació és la prevenció, ja que, tal com afirma el catedràtic de farmacologia Rafael Maldonado, provar una droga, ja sigui alcohol o altres substàncies “és jugar ala ruleta russa, perquè ningú sap la vulnerabilitat genètica que té”.
