93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Ansietat o depressió en metges, factors de risc.

    Home Benestar Ansietat o depressió en metges, factors de risc.
    NextPrevious
    Malestar emocional - Clínica Galatea - ansietat depressió

    Ansietat o depressió en metges, factors de risc.

    By Clínica Galatea | Benestar | 0 comment | 8 març, 2018 | 0

    Són varis els estudis que apunten a un risc incrementat de patir símptomes d’ansietat o depressió en els metges. De fet, mentre que la prevalença d’altres trastorns mentals  cal estimar-la similar a la de la població general del mateix nivell soci-econòmic, el risc de patir quadres de depressió o ansietat en els metges supera la xifra que s’estima per a la població general en països occidentals (17% desenvoluparà símptomes compatibles amb un trastorn depressiu al llarg de la seva vida). Les dones metges presenten, igual que ocorre en la població general, un risc major que els homes quant a manifestar el malestar psíquic en forma de quadres d’ansietat i depressió.

     

    Factors de risc

    Factors que poden explicar el risc augmentat de patir esgotament emocional  i que, finalment, pot manifestar-se amb símptomes d’ansietat, depressió o tots dos.

     

    • Factors biològics:

    – Falta d’hores suficients de somni i descans a causa de les llargues jornades de treball i les guàrdies.

    – Hàbits alimentaris poc saludables: àptas ràpids, demora en els horaris i preparats ràpids.

    – Falta d’hores d’exercici físic per manca de temps.

    – Inadequat abordatge de malalties físiques: l’automedicació, la minimització de símptomes i no respectar hàbits recomanables durant els pics de malestar i de cara a la convalescència.

     

    • Factors psicològics:

    – Tendència al perfeccionisme: la necessitat d’oferir un rendiment òptim i de no posar límits a l’autoexigència pot desembocar en malestar psíquic. De vegades s’acompanya de dubtes sobre la pròpia eficàcia així com per la necessitat de comprovar que s’ha dut a terme el treball.

    – Elevat sentit de la responsabilitat: en ocasions no es posen límits a la demanda de l’altre i de no sacrificar algunes prioritats.

    – Necessitat de control: en moltes ocasions, s’associa al perfeccionisme i implica un sobreesforç mental i conductual ja que molts factors no depenen de la intervenció d’un sol professional ni tampoc dels sistemes de salut.

    – Dependència de l’aprovació aliena: buscar aprovació en els pacients i/o en els col·legues a l’hora de validar la pròpia eficàcia, estratègia inconscient que acaba esgotant al professional per ser impossible agradar a tothom i en qualsevol circumstància.

    – Demora de les gratificacions pròpies: sovint, els metges, com altres cuidadors, solen sacrificar les seves necessitats en honor de la cura dels altres. A la llarga, aquesta situació o el fet de no preservar l’adequat equilibri vida professional-vida personal, acaba passant factura als cuidadors en forma de símptomes físics o psíquics de desgast i deterioració de les relacions amb uns altres.

     

    • Factors socials:

    – Condicions de treball precàries: especialment, entre els qui treballen en la Sanitat pública, les condicions en què s’exerceix el treball professional s’han anat deteriorant amb el temps (menor temps per pacient, llargues jornades laborals, baixa remuneració en relació amb la responsabilitat professional, etc.).

    – Dificultats relacionades amb el treball en equip: la labor del metge se desenvolupa, principalment, en el si d’equips de treball. No és infreqüent que les tensions interpersonals repercuteixin negativament en el benestar del professional.

    – Necessitat de formació continuada: cada vegada són majors les exigències perquè els professionals de la salut i, en concret, els metges es mantinguin actualitzats des del punt de vista formatiu. Al final, és una exigència més que s’afegeix a les estrictament assistencials i a les necessitats laborals.

    – Altes exigències quant a la salut per part d’usuaris: la narrativa que impera en la societat és la d’unes possibilitats de millorament indefinit del cos i del “dret a la salut”, obviant la realitat de les limitacions pròpies de l’emmalaltir i les possibilitats reals de la ciència mèdica sobre aquest tema.

    – Demandes dels usuaris quant a praxis: encara que menys freqüent a Espanya que en altres països occidentals, les demandes als professionals per assumptes relacionats amb la praxi professional afegeixen més pressió a les ja altes exigències que implica l’exercici professional.

    – Factors relacionats amb el gènere: les diferències en reconeixement professional, el fenomen de el “sostre de cristall” o les dificultats per conciliar la vida laboral i personal són alguns dels factors que afecten a les dones mèdic i poden contribuir a incrementar el seu risc a patir quadres afectius i/o ansiosos.

    Clínica Galatea, factors de risc, Fundació Galatea, Malestar emocional, metge malalt, Salut del metge, Trastorns mentals

    Related Post

    • La reflexió a la pràctica clínica

      Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió

      By Clínica Galatea | 0 comment

      En els darrers anys, s’ha anat consolidant l’aposta per generar espais de reflexió a la pràctica clínica quotidiana per a poder aturar-nos a dialogar sobre aspectes relacionats amb la nostra feina i que impacten, no només en nosaltres, sinó també en els pacients que atenem i en la resta d’actors involucrats al nostre dia a dia, de manera més o menys explícita.

    • Mentalització - Mentalización- Clínica Galatea

      Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques

      By Clínica Galatea | 0 comment

      La mentalització és la capacitat de donar sentit a la conducta pròpia i de l’altre a través de tenir en compte els estats mentals de les persones (conjunt de pensaments, creences, emocions, desitjos, intencions…). Anthony Bateman, un dels principals impulsors de la teoria, la defineix com: “veure’m a mi mateix des de fora i veure a l’altre des de dins”. Ens permet tenir una percepció de nosaltres mateixos, del nostre self, com un agent propi que decideix en base als seus estats mentals.

    • Suïcidi - Clínica Galatea

      Tenen alguns professionals un major risc de suïcidi? Anàlisi del fenomen i principals recomanacions

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Quan es produeix una situació de dolor psíquic intolerable, el suïcidi es pot acabar veient com l’única manera que aquest patiment cessi. Un cop iniciat aquest procés mental, el pas a l’acte depèn també de factors com ara la intensitat de la clínica de malestar intens, fins arribar, de vegades, a un pensament dissociat o dicotòmic, com també de la sensació del subjecte de sentir-se capaç de dur-ho a terme.

    • trastornos mentales - Clínica Galatea

      Dilemes relacionats amb la identitat personal quan el professional de la salut té un trastorn mental

      By Clínica Galatea | 0 comment

      La identitat dels professionals de la salut pivota, en gran mesura, sobre la seva professió. Per dir-ho d’alguna manera, és una de les senyes de reconeixement propi i aliè. Fins al punt que, en molts casos, és l’última cosa que abandonen quan claudiquen en altres àrees vitals. El 2016, tres investigadors britànics, Jenna Richards, Sue Holttum i Neil Springham, van publicar un article (How Do “Mental Health Professionals” Who Are Also or Have Been “MentalHealth Service Users” Construct Their Identities) en què analitzaven els discursos de deu professionals de la salut que havien requerit ser atesos en serveis de salut mental, i com aquesta experiència afectava la construcció de la seva identitat. Hi havia diverses formes en què aquesta vivència impactava en el concepte que tenien de si mateixos. Tot i així, el denominador comú era la dificultat d’integrar, sense dissonàncies, la identitat com a “professional” i com a “pacient”. És a dir, sembla inconciliable ser, alhora, un bon professional de la salut i estar malalt; en aquest cas, tenir un trastorn mental…

    • Juan José Dapueto - Bienpro Chile - Covid19

      El programa BIENPRO per a metges durant la pandèmia per COVID-19: l’experiència uruguaiana

      By Clínica Galatea | 0 comment

      Ens va preocupar especialment la situació d’aquells metges i metgesses que havien quedat aïllats per l’autoconfinament. Temíem que aquesta situació, sumat a l’estrès laboral, pogués conduir a conductes suïcides. Per això vàrem ser més proactius en els seguiments, especialment a partir de comunicacions confidencials de companys de treball dels col·legues en risc.

    Leave a Comment

    Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • La Fundació Galatea rep la placa Josep Trueta 2023 al mèrit sanitari 24 febrer, 2023
    • Vers una pràctica clínica on s’incloguin espais de reflexió 26 gener, 2023
    • Què és la mentalització? Conceptes bàsics i implicacions psicoterapèutiques 19 desembre, 2022
    • Consum de drogues il·legals en adults a Europa: quin és el panorama actual? 29 novembre, 2022
    • Tractament amb substàncies i drogues psicodèliques: una nova via terapèutica? 27 octubre, 2022

    Temes tractats

    Addiccions Alcoholisme Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Consells Depresions depressions Drogoadicció Esgotament emocional Estratègies d'autocura Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Institucions sanitàries Josep Trueta Malestar emocional Malestar professional Mentalització metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Premis Presentisme laboral Professionals de la salut Pràctica Clínica Reflexió Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Síndrome de burn out Tallers Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memòria executiva CATSalut 2017
    • Memòria executiva CATSalut 2018
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memoria executiva CATSalut 2021
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea