Són varis els estudis que apunten a un risc incrementat de patir símptomes d’ansietat o depressió en els metges. De fet, mentre que la prevalença d’altres trastorns mentals cal estimar-la similar a la de la població general del mateix nivell soci-econòmic, el risc de patir quadres de depressió o ansietat en els metges supera la xifra que s’estima per a la població general en països occidentals (17% desenvoluparà símptomes compatibles amb un trastorn depressiu al llarg de la seva vida). Les dones metges presenten, igual que ocorre en la població general, un risc major que els homes quant a manifestar el malestar psíquic en forma de quadres d’ansietat i depressió.
Factors de risc
Factors que poden explicar el risc augmentat de patir esgotament emocional i que, finalment, pot manifestar-se amb símptomes d’ansietat, depressió o tots dos.
-
Factors biològics:
– Falta d’hores suficients de somni i descans a causa de les llargues jornades de treball i les guàrdies.
– Hàbits alimentaris poc saludables: àptas ràpids, demora en els horaris i preparats ràpids.
– Falta d’hores d’exercici físic per manca de temps.
– Inadequat abordatge de malalties físiques: l’automedicació, la minimització de símptomes i no respectar hàbits recomanables durant els pics de malestar i de cara a la convalescència.
-
Factors psicològics:
– Tendència al perfeccionisme: la necessitat d’oferir un rendiment òptim i de no posar límits a l’autoexigència pot desembocar en malestar psíquic. De vegades s’acompanya de dubtes sobre la pròpia eficàcia així com per la necessitat de comprovar que s’ha dut a terme el treball.
– Elevat sentit de la responsabilitat: en ocasions no es posen límits a la demanda de l’altre i de no sacrificar algunes prioritats.
– Necessitat de control: en moltes ocasions, s’associa al perfeccionisme i implica un sobreesforç mental i conductual ja que molts factors no depenen de la intervenció d’un sol professional ni tampoc dels sistemes de salut.
– Dependència de l’aprovació aliena: buscar aprovació en els pacients i/o en els col·legues a l’hora de validar la pròpia eficàcia, estratègia inconscient que acaba esgotant al professional per ser impossible agradar a tothom i en qualsevol circumstància.
– Demora de les gratificacions pròpies: sovint, els metges, com altres cuidadors, solen sacrificar les seves necessitats en honor de la cura dels altres. A la llarga, aquesta situació o el fet de no preservar l’adequat equilibri vida professional-vida personal, acaba passant factura als cuidadors en forma de símptomes físics o psíquics de desgast i deterioració de les relacions amb uns altres.
-
Factors socials:
– Condicions de treball precàries: especialment, entre els qui treballen en la Sanitat pública, les condicions en què s’exerceix el treball professional s’han anat deteriorant amb el temps (menor temps per pacient, llargues jornades laborals, baixa remuneració en relació amb la responsabilitat professional, etc.).
– Dificultats relacionades amb el treball en equip: la labor del metge se desenvolupa, principalment, en el si d’equips de treball. No és infreqüent que les tensions interpersonals repercuteixin negativament en el benestar del professional.
– Necessitat de formació continuada: cada vegada són majors les exigències perquè els professionals de la salut i, en concret, els metges es mantinguin actualitzats des del punt de vista formatiu. Al final, és una exigència més que s’afegeix a les estrictament assistencials i a les necessitats laborals.
– Altes exigències quant a la salut per part d’usuaris: la narrativa que impera en la societat és la d’unes possibilitats de millorament indefinit del cos i del “dret a la salut”, obviant la realitat de les limitacions pròpies de l’emmalaltir i les possibilitats reals de la ciència mèdica sobre aquest tema.
– Demandes dels usuaris quant a praxis: encara que menys freqüent a Espanya que en altres països occidentals, les demandes als professionals per assumptes relacionats amb la praxi professional afegeixen més pressió a les ja altes exigències que implica l’exercici professional.
– Factors relacionats amb el gènere: les diferències en reconeixement professional, el fenomen de el “sostre de cristall” o les dificultats per conciliar la vida laboral i personal són alguns dels factors que afecten a les dones mèdic i poden contribuir a incrementar el seu risc a patir quadres afectius i/o ansiosos.
