“La felicitat i la llibertat comencen amb la clara comprensió d’un principi: algunes coses estan sota el nostre control i d’altres no. Només després d’haver fer front a aquesta regla fonamental i haver après a distingir entre el que podem controlar i el que no, seran possibles la tranquil·litat interior i l’eficàcia exterior”
Epictet, segle I d.C.
A diari ens trobem dant de problemes o requeriments davant dels quals ens sentim obligats a actuar de manera immediata i resolutiva. Quan aquests s’acumulen, podem acabar esgotats emocionalment, bé per acumulació d’exigències, bé perquè ens sentim paralitzats i no sabem com fer front a allò que tenim entre mans.
El filòsof estoic Epictet començava el seu Manual de la vida feliç apuntant que, a la vida, és clau distingir entre les coses que depenen o no de nosaltres. Aquest pas previ permet estalviar-se molts desvetllaments i queixes estèrils.
Una vegada identificat allò que depèn de nosaltres, alguns dels principis de la tècnica denominada “Anàlisi i resolució de problemes” poden resultar-nos d’ajuda. Es tractaria, en primer lloc, d’analitzar el problema per després contemplar possibles solucions i avaluar els resultats. Al llarg del procés, és important calmar les emocions i, sempre que sigui possible, posar entre parèntesi els prejudicis.
A més d’intentar calmar les emocions, pot ser d’ajuda prendre’s un temps per posar per escrit allò que anem analitzant i resolent. Una vegada aplicat el discerniment, es podrà decidir, d’entre les solucions valorades, quin portarem a terme. S’ha de tenir present que ni hi ha “solucions perfectes” ni la decisió final es troba de manera immediata. Sovint, per arribar a la solució encertada del problema hem de fer alguns intents previs de solució. Quan ens encallem davant un dilema, pot ser útil, si no es tracta de quelcom urgent, descansar i tornar a allò en un altre moment en el qual ens trobem més lúcids. Aquest mètode, a més, no té per què portar-se a terme a soles, sinó que ens pot ajudar fer-ho amb algú de la nostra confiança que ens pugui aportar perspectives diferents, enriquint el nostre anàlisi i obrint la possibilitat de considerar noves alternatives que no havíem contemplat.
Així doncs, davant d’un problema que ens preocupi, podem treballar en les següents passes cap a la seva solució.
- Definir el problema concret. Què està passant? Amoïnar-se no serveix per res. Pensem objectivament i desenvolupem un pla. A què estem fent front? Depèn o no de nosaltres?
- Descompondre el problema en parts. En aquesta fase descomponem el problema en parts més petites o en una sèrie de diversos problemes. Això pot ajudar a alleujar la sensació de bloqueig emocional que algunes situacions complexes activen. També ens pot permetre revisar què podem o no fer amb cadascuna d’aquestes parts en les quals es composa el problema. Per exemple, moltes vegades verbalitzem que ens preocupen els nostres fills. Davant d’aquesta definició abstracta del problema, ens costa moltíssim treballar cap a una resolució. Fora bo, per tant, identificar de forma específica què ens preocupa dels nostres fills: estudis, situació econòmica, etc. Així, podrem dirigir-nos d’una manera més pràctica cap a la solució.
- Imaginar i perfilar possibles solucions. En aquest punt es plantejarien tantes solucions com sigui possible, per molt absurdes que semblin. No es tracta de cercar la solució ideal, sinó de valorar opcions de resposta al problema sense pensar si són adequades o no. Es tractaria de flexibilitzar-nos davant la “visió túnel” que moltes vegades adoptem centrant-nos en una única solució. Aquí hem de pensar per nosaltres mateixos diverses solucions.
- Avaluar les possibles solucions. Aquí es valoren cadascuna de les solucions donades, incloent els pros i contres i valorant la factibilitat de posar-les en marxa. Sovint, no basta amb cenyir-se a uns criteris de valor instrumentals (utilitat o eficàcia) sinó que pesen més valors no instrumentals als que solem denominar “ètics”.
- Intentar escollir el curs d’acció més adequat: aquest procés de deliberació porta a pronunciar-se per “el millor curs de les possibles respostes” i a posar-ho en marxa.
- Avaluar els resultats i reconsiderar noves solucions si és necessari. És recomanable dedicar un temps a reflexionar sobre a on ha conduït l’acció que hem pres i, si és precís, valorar què cal modificar.
Aquest mètode no és un mer anàlisi cost-benefici impersonal, sinó que, al final, és un procés de presa de decisions en el qual intervenen pensaments, emocions i valors tant instrumentals com ètics. Per poder posar-ho en pràctica, cal dedicar, periòdicament, un temps a detenir-nos, assossegar-nos i poder així establir un diàleg intern i, sovint, amb els altres, que ens permeti en la mesura del possible anar apropiant-nos del camí de la nostra llibertat.
