El passat 6 de maig es va celebrar, per videoconferència i transmès per “streaming” al canal de YouTube del Col·legi de Metges d’Uruguai, una trobada entre professionals de diferents països dedicats a la cura dels metges. L’organització de l’esdeveniment va ser a càrrec de el Programa d’Atenció al Metge (BIENPro) del Col·legi Mèdic d’Uruguai, liderat pel doctor Juan Dapueto.
Aquesta trobada s’emmarca en una estratègia més àmplia d’estreta col·laboració entre el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) d’Espanya i les iniciatives, inspirades en aquest model, que s’han anat desenvolupant en els últims anys en alguns països de Llatinoamèrica, com és el cas d’Argentina (programa PASMME).
A la sessió de treball es van abordar diverses qüestions. Després de la introducció inicial a càrrec del doctor Blauco Rodríguez, president del Col·legi Mèdic d’Uruguai, va prendre la paraula el doctor Serafín Romero, de l’Organització Mèdica Col·legial i coordinador nacional del PAIMM. El doctor Romero va descriure com la pandèmia ha impactat en els metges i altres professionals de la salut a Espanya, i va analitzar les fortaleses i debilitats de les estratègies posades en marxa de cara a convertir l’experiència de la COVID-19 en una oportunitat per repensar la manera en la qual s’organitza l’assistència sanitària a Espanya, fer una revisió crítica de la dotació de recursos materials i humans i mantenir l’aposta per cuidar els metges amb programes com el PAIMM.
La doctora M. Dolores Braquehais, de la Clínica Galatea, després d’oferir unes breus pinzellades epidemiològiques, es va centrar en l’anàlisi dels factors relacionats amb el malestar psíquic dels professionals de la salut, en concret dels metges, durant la pandèmia, i va desglossar el seu impacte en funció d’una sèrie de factors:
- nivell d’exposició al virus i les seves conseqüències.
- situació epidemiològica i mesures de salut pública adoptades en cada país o regió.
- recursos materials.
- recursos humans.
- aspectes propis de cada individu.
Finalment, va descriure les iniciatives desenvolupades per la Fundació Galatea i com la Clínica Galatea ha anat adaptant la provisió de serveis amb la finalitat de no interrompre l’atenció clínica al mateix temps que s’adoptaven les mesures de prevenció contra la pandèmia.
El doctor Gustavo Tolchinsky, secretari del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i cap del servei de Medicina Interna de l’Hospital de Badalona, va iniciar la seva al·locució amb un relat en primera persona de com havia viscut la pandèmia tant a nivell personal com professional. Després d’aquest testimoni, va passar a resumir, breument, quines accions ha posat en marxa el CoMB durant la pandèmia per ajudar a garantir la protecció dels metges, no només pel que fa a minimitzar els riscos de contagi sinó també les mesures de protecció social, jurídica i deontològica per als col·legiats. Va subratllat així mateix com s’ha pogut seguir mantenint el paper tutelar clau, com a organisme regulador, en els casos de metges amb trastorns mentals (entre ells, les addiccions) amb potencial risc per a la praxi dins de l’especificitat pròpia del model PAIMM.
Finalment, la doctora Silvia Bentolila, Coordinadora del PASMME del Col·legi de Metges de la Província de Buenos Aires, Districte III, va descriure, a grans trets, el Pla d’Acció Nacional de resposta en Salut mental i Suport Psicosocial (SMAPS) desenvolupat, a nivell estatal, per part de la Direcció Nacional de Salut Mental i Addiccions del Ministeri de Salut d’Argentina. Aquest programa es va posar en marxa des que es va activar l’alerta per la pandèmia de la COVID-19 amb la intenció de reduir l’impacte psicosocial d’aquesta situació en la població. D’acord amb un model basat en la intervenció en desastres, s’han anat articulant diverses accions i identificant grups de risc, entre ells els professionals de la salut, que rebrien un suport més intensificat en aquestes circumstàncies. L’experiència adquirida per l’equip coordinador de l’SMAPS arran d’intervencions en altres situacions d’emergència o desastres i, en concret, durant l’epidèmia d’influenzavirus A H1N1 de 2009, ha permès que s’hagi pogut posar en marxa, amb celeritat i eficàcia, una sèrie de mesures preventives que, previsiblement, reduiran l’impacte negatiu de la pandèmia tant en població general com en grups de més risc psicosocial.
La posada en comú de diferents experiències a nivell internacional en la cura als professionals de la salut resulta ineludible a l’hora d’enriquir el nostre model d’atenció a aquest col·lectiu de risc en una situació com la pandèmia actual.
Leave a Comment