Quin paper té el Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAE) en salut mental? Descobreix com l’acompanyament, l’observació i les cures quotidianes contribueixen a la recuperació.
Quan una persona ingressa en una unitat d’hospitalització de salut mental, arriba a un entorn nou, potser nerviosa, angoixada o desorientada. Encara no sap com serà el dia a dia, què passarà o què se n’espera. En algun moment pot preguntar alguna cosa tan senzilla com: “A quina hora sopem?” o “Puc sortir a caminar una estona?”.
És una pregunta quotidiana, però al darrere hi pot haver molt més: la necessitat d’orientar-se, de sentir-se segura o de trobar un punt de referència en un moment d’especial vulnerabilitat.
En salut mental, cuidar també significa estar present en aquests petits moments.
El tractament no passa únicament durant les consultes, amb la medicació o en les intervencions terapèutiques. També passa als passadissos, durant els àpats, en una conversa espontània o en un passeig per la unitat.
I aquí el TCAE ocupa una posició especialment propera. No és qui decideix el tractament, però sí que forma part de l’entorn en què passa.
Durant una hospitalització, és fàcil que l’atenció s’organitzi al voltant dels símptomes, les pautes i les necessitats clíniques. Tanmateix, darrere de cada diagnòstic hi ha una persona amb una història, uns vincles, uns gustos, unes preocupacions i una manera pròpia de viure allò que li està passant.
El filòsof Martin Buber va distingir entre el “Jo-Això”, en què l’altre pot esdevenir un objecte que observem o classifiquem, i el “Jo-Tu”, basat en la trobada amb l’altre com a persona.
Portada a l’àmbit sanitari, aquesta idea planteja una pregunta senzilla però important: veiem únicament un diagnòstic i uns símptomes, o continuem trobant-nos amb una persona?
Humanitzar també significa això: recordar que una persona no deixa de ser qui és pel fet d’estar ingressada. Respectar la seva intimitat, tenir en compte les seves preferències i tenir cura de la manera com ens hi adrecem són maneres concretes de preservar la seva dignitat.
Aquesta mirada connecta amb el model biopsicosocial de George Engel, que va plantejar la necessitat de comprendre la malaltia tenint en compte les seves dimensions biològiques, psicològiques i socials, i no únicament allò que es pot mesurar clínicament.
La relació també forma part de la cura
Compartir moments quotidians permet construir una relació basada en la confiança. Preguntar com ha passat la nit, interessar-se per com es troba, escoltar sense jutjar o simplement seure un moment amb algú que està preocupat poden semblar gestos petits, però poden tenir un gran significat. No sempre cal trobar les paraules adequades ni solucionar allò que preocupa. De vegades, transmetre calma, respectar un silenci o romandre a prop ja és una manera de cuidar.
Un dels fundadors de la psicologia humanista, Carl Rogers, va defensar l’empatia, l’autenticitat i l’acceptació de la persona com a elements essencials de la relació terapèutica. La recerca posterior també ha trobat una associació entre l’empatia del professional i els resultats de la psicoteràpia. Encara que el TCAE no fa una intervenció psicoterapèutica, aquests principis també poden orientar la manera d’acompanyar.
La importància de la relació i l’acompanyament en salut mental
La proximitat quotidiana permet percebre canvis que poden passar desapercebuts en altres moments: com ha descansat una persona, si participa més o menys en les activitats, com es relaciona amb els altres o si comença a recuperar algunes rutines són aspectes que formen part del seu procés terapèutic.
Un dels rols del TCAE és precisament observar, estar atent i comunicar a la resta del personal allò que pugui ser rellevant per a les seves cures. També les cures bàsiques poden esdevenir oportunitats per afavorir la recuperació. Ajudar amb la higiene, l’alimentació o la cura personal no significa fer-ho tot per la persona. Sempre que sigui possible, es tracta d’acompanyar-la perquè mantingui o recuperi les seves pròpies capacitats.
De vegades, tornar a dutxar-se, participar en un àpat o recuperar una rutina pot semblar un petit avenç. Però aquests petits passos també formen part de la recuperació.
Un entorn segur també és un entorn humà
La seguretat en una unitat de salut mental no consisteix únicament a prevenir riscos. També té a veure amb com som tractats. Un entorn segur és aquell en què una persona pot sentir-se escoltada, respectada i tractada amb dignitat, fins i tot quan està angoixada, enfadada o travessant un moment d’especial dificultat.
L’Institut NICE recomana construir relacions de suport, empatia i absència de judici, a més d’afavorir l’autonomia i la participació de la persona en la seva pròpia cura. L’OMS situa igualment l’atenció centrada en la persona, la recuperació, l’autonomia i el respecte dels drets al centre d’una atenció de salut mental de qualitat.
El paper del TCAE en el dia a dia d’una unitat de salut mental
Perquè el tractament també passa en allò quotidià. Quan pensem en un tractament de salut mental, pensem principalment en les intervencions dels diferents professionals. Però durant una hospitalització, el tractament també transcorre en els espais quotidians.
En una conversa. En un àpat compartit. En acompanyar un dia difícil. En reconèixer un petit progrés.
Aquests moments no substitueixen el treball de psiquiatria, psicologia o infermeria. El complementen i el potencien. I precisament perquè formen part del dia a dia, poden aportar informació, confiança i continuïtat al procés assistencial.
Per això, el treball del TCAE no s’hauria d’entendre únicament des de les tasques que realitza, sinó també des de la relació que construeix amb la persona i des de la mirada que aporta a l’equip.
Cuidar és un treball d’equip
L’atenció en salut mental és necessàriament un treball en equip. Psiquiatria, psicologia, infermeria, teràpia ocupacional, treball social i TCAE aportem diferents mirades que es complementen.
Els TCAE compartim molts moments quotidians amb les persones ingressades. Allò que veiem, escoltem i observem pot ajudar la resta de l’equip a conèixer millor com està vivint cada persona el seu procés.
Però, sobretot, crec que la nostra presència ens permet aportar alguna cosa que no hauria de faltar mai en l’assistència sanitària: proximitat.
Treballar com a TCAE en salut mental m’ha ensenyat que cuidar significa estar-hi. Escoltar. Observar. Respectar un silenci. Acompanyar un moment difícil. Ajudar quan cal i saber quan donar espai.
Humanitzar el tractament també és això: mirar la persona que tenim davant i recordar que, abans que un diagnòstic o un motiu d’ingrés, estem acompanyant algú que està passant per un moment de la seva vida en què necessita ajuda.
Acompanyar també és cuidar. I cuidar, en salut mental, és també ajudar que la persona continuï sent persona durant el seu procés de recuperació.
Lorena Badenas Tuzon
TCAE a la Clínica Galatea
