La Teoria Polivagal, desenvolupada pel doctor Stephen Porges, ens ajuda a entendre com respon el sistema nerviós autònom i com es manifesta en les nostres emocions i comportaments. Aquesta teoria se centra en el funcionament del nervi vague, que és una part important del nostre sistema nerviós autònom, en concret del sistema parasimpàtic. El nervi vague té un paper crucial a l’hora de com responem a l’estrès i a les relacions amb els altres. Els exercicis pràctics basats en aquest model poden ajudar a modular la hiperactivació del sistema d’alarma tant a nivell agut com crònic.
Segons la Teoria Polivagal, el nostre sistema nerviós té tres estats principals: estat de seguretat, estat de lluita o fugida i estat de congelació. Quan ens sentim segurs i tranquils, el nostre nervi vague està actiu i ens permet connectar amb els altres, sentir empatia i gaudir de la vida. Aquest és l’estat ideal per a la comunicació i la connexió emocional. Aquí està activat el sistema parasimpàtic. També passa, per exemple, després de dinar: en sentir-nos relaxats, sense exigències, es moderen els nostres ritmes corporals.
Tot i això, quan ens enfrontem a una amenaça, el nostre cos pot activar l’estat de lluita o fugida. En aquest estat, el nostre cor batega més ràpid i els nostres músculs es tiben, preparant-nos per reaccionar. Això pot passar en situacions d’estrès, com ara un examen o un conflicte amb algú. En aquest moment és difícil pensar amb claredat o connectar-se emocionalment amb els altres. Aquí s’activa el sistema simpàtic.
Si l’amenaça és molt intensa o perllongada, el nostre cos pot entrar en un estat de congelació. En aquest estat, ens sentim desconnectats i adormits, com si estiguéssim en un “mode de supervivència”. Això passa també quan la situació estressant és crònica i s’activa una altra resposta de l’organisme que pot, a mitjà termini, arribar a l’esgotament. Així passa, sovint, després de situacions de trauma o abús, on la persona se sent incapaç d’escapar-se o lluitar.
Durant el procés psicoterapèutic, la Teoria Polivagal ens ajuda a comprendre com aquests estats afecten les nostres emocions i relacions. Els terapeutes poden utilitzar aquesta teoria per ajudar els pacients a identificar en quin estat es troben i com poden tornar a l’estat de seguretat mitjançant l’entrenament de la calma. Això pot incloure tècniques de respiració, mindfulness i exercicis de connexió social. En realitat, es pretén connectar amb l’estat emocional en què estiguem, acompanyar les emocions intenses fins que es moderin, gràcies a l’activació del sistema de la calma (per exemple, a través de l’entrenament en l’activació del nervi vague) per poder veure amb claredat i respondre millor.
Familiaritzar-se amb els aspectes fonamentals de la Teoria Polivagal pot ajudar les persones a regular la seva atmosfera emocional interna tant en si mateixa com en relació amb els altres. La clau és reconèixer quan estem en un estat de lluita, fugida o congelació i trobar maneres de tornar a sentir-nos segurs i connectats.
Per aprendre més sobre la Teràpia Polivagal poden ser útils alguns dels llibres de Stephen Porges, a qui hem citat, o de Deb Dana, terapeuta experta en aquest camp, des dels més orientats als psicoterapeutes als de més divulgació.
