93 205 72 67
info@clinica-galatea.com
  • La Clinica Galatea
  • Equip
  • Publicacions
  • Docència i formació
  • La Fundació Galatea
  • Español
  • English
Clínica GalateaClínica GalateaClínica GalateaClínica Galatea
  • Inici
  • Oferta assistencial
  • Testimonials
  • Com accedir-hi
    • Professionals de la salut i altres
    • Criteris d’admissió i exclusió
  • FAQ’S
  • Instal·lacions
  • Bloc
  • Contactar

Les conseqüències psicològiques de l’assetjament laboral en professionals sanitaris (Part 2)

    Home Benestar Les conseqüències psicològiques de l’assetjament laboral en professionals sanitaris (Part 2)
    NextPrevious
    Les conseqüències psicològiques de l’assetjament laboral en professionals sanitaris

    Les conseqüències psicològiques de l’assetjament laboral en professionals sanitaris (Part 2)

    By Clínica Galatea | Benestar, Clínica Galatea | Comments are Closed | 4 juny, 2026 | 0

    L’impacte emocional, professional i personal del mobbing en els professionals de la salut i el paper de les institucions davant aquesta realitat.

    L’assetjament laboral és una conseqüència de l’abús de poder.

    Es manifesta com un progressiu ostracisme de la víctima en l’equip o la institució on treballa, alhora que se l’humilia –de manera més o menys subtil– i es degrada, de mica en mica, la seva consideració professional. En moltes històries relatades per les víctimes, el denominador comú és que aquesta s’hagi posicionat contra un poder omnímode i arbitrari, no s’hagi plegat a un determinat modus operandi o hagi despertat l’enveja, pels motius que sigui. De vegades, hi conflueixen les tres circumstàncies. Aquesta situació és més freqüent en entorns sanitaris públics –com els hospitals universitaris–, on el prestigi social pesa molt i on la garantia d’obtenir i mantenir una plaça per oposició o un càrrec de responsabilitat que dona certa prestància, dissuadeixen el subjecte de buscar altres alternatives laborals.

    D’altra banda, aquesta conducta d’assetjament, punible legalment i inadmissible moralment s’alimenta, volens nolens, d’una dinàmica de “boc expiatori” en el grup que –conscient o inconscientment– legitima l’estratègia de descart i desgast i, fins i tot, l’avala, ja que la víctima acaba essent apartada i qüestionada. En aquest tipus de sistemes, són molts els que es poden beneficiar d’un statu quo en què l’equitat o la meritocràcia brillen per la seva absència, cosa que repercuteix en places públiques assignades arbitràriament o càrrecs de responsabilitat assumits sense la capacitat personal i curricular desitjable. Tot i que hi pot haver còmplices directes o indirectes de l’agressió, també n’hi ha que fan mal per omissió. És el cas dels qui “prefereixen no fer”, com Bartleby, el personatge de la novel·la de Melville; sigui perquè és incòmode, perquè posa en risc els seus privilegis o per manca de fe en què una altra manera de procedir és possible.

    El paper dels iguals: com se sol comportar l’entorn laboral

    Tot i que no ho sembli, tan greus com el mal exercit per l’agressor són la conspiració de silenci, l’aquiescència, la delació o la maledicència, col·laboradores necessàries en la perpetuació de règims tirànics. Aquest “alguna cosa deu haver fet” mina, encara més, la moral de les víctimes, ja que acaben sentint-se l’“ovella negra” del ramat, enredades en un bucle infinit de culpabilitat i autocensura del qual no aconsegueixen sortir-ne. Titllar-los de “problemàtics” permet als espectadors rentar-se les mans, com Pilat. Com bé va reflexionar Hannah Arendt en referir-se a la “banalitat del mal”, el més habitual en els grups humans és no posicionar-se, no dissentir. Tenim por de ser exclosos. Per això, la valentia es considera una rara avis en aquestes circumstàncies, més encara quan implica anar a contracorrent o posar en risc “allò meu”.

    Quan la víctima ha posat gran part de la seva energia vital en la feina…

    En termes metafòrics, aquest tipus d’assetjament subreptici sostingut no deixa de ser una mena d’assassinat psicològic a càmera lenta. Encara que es formi insidiosament, el detonant final, la “mort” civil o laboral, sol esdevenir després d’una última acció fatal –“la gota que fa vessar el got”– que porta la víctima a claudicar. Per això, el que trobem en la consulta són persones abatudes, amb un notable compromís funcional, que demanen ajuda quan el mal ja està molt avançat i la demolició interna ha estat gairebé consumada. La simptomatologia que preval es caracteritza, bé pel seguici posttraumàtic, bé per l’ensorrament afectiu, o per tots dos. I els seus efectes no es limiten a la professió, sinó que també repercuteixen negativament en la seva vida personal i familiar.

    Quan la víctima ha posat gran part de la seva energia vital en la feina, com és el cas dels professionals de la salut, la pèrdua de confiança en la pròpia vàlua acaba permeant tot el seu ésser. La tasca de reconstrucció personal és àrdua. No és freqüent que la víctima s’atreveixi a denunciar; és l’excepció més que no pas la norma. Sí és habitual que la persona abandoni el seu lloc de treball, fet que comporta pèrdua de talent a nivell institucional i un dol personal complex que suposa.

    Què es pot fer?  El nostre deure moral

    El fet que el nostre sistema laboral sigui garantista i no doni per bo el simple testimoni sense proves augmenta encara més la sensació d’indefensió de la persona agredida, ja que ha de ser ella qui iniciï la denúncia que permet l’obertura d’un expedient disciplinari. Perquè aquesta exposició no s’hagi de produir, n’hi hauria prou amb activar una avaluació de riscos psicosocials independent de manera periòdica a les institucions i, de manera excepcional, quan hi ha sospites fundades de casos de mobbing. 

    De fet, l’assetjament laboral no sol ser un fet aïllat, sinó una manifestació més d’una governança corrupta i ineficient que deteriora els equips, afecta el benestar dels treballadors i repercuteix negativament en la feina a molts nivells. L’estil de lideratge tòxic, més o menys disfressat de bones maneres, dona aquests fruits. És més, que passi en empreses finançades amb diners públics és un greuge a l’hora d’exigir responsabilitats a aquells o aquelles que utilitzen d’aquesta manera el càrrec i la confiança que se’ls ha atorgat.

    Com bé deia en una entrevista recent Svetlana Tijanóvskaya, líder de l’oposició bielorussa front del règim autoritari de Lukashenko des del frau electoral del 2020: “Si els dictadors queden impunes, la gent deixa de creure en les institucions”. Les persones que s’han vist immerses en processos d’assetjament professional i que acompanyem clínicament necessiten saber que són el símptoma de sistemes moralment malmesos. No és un assumpte “personal”. En el seu procés de rehabilitació i de recuperació de la fe en elles mateixes és fonamental dir les coses pel seu nom; que “no tot s’hi val” i, sobretot, com ens va ensenyar Kant, i Jesucrist abans que ell, que cap ésser humà no pot ser un mitjà per a un fi, sigui quin sigui. Es pot mirar cap a una altra banda o, directament, permetre que es segueixi ocultant aquesta realitat. Però també podem triar una cosa diferent. Això sí que és a les nostres mans.

    Dra. María Dolores Braquehais, psiquiatra i directora Assistencial de la Clínica Galatea. Article publicat al Diari de la Sanitat

    Continua llegint: Part 1 – L’assetjament professional i personal a les institucions sanitàries: un assumpte més enllà de la clínica.

    Clínica Galatea, Fundació Galatea, Malestar emocional, Professionals de la salut, Salut del metge

    Related Post

    • Pot una persona addicta tornar a consumir “de manera controlada”?

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      L’addicció és una malaltia crònica i recidivant Un dels debats més freqüents en l’àmbit de les addiccions gira entorn d’una pregunta aparentment simple: pot una persona amb antecedents d’addicció tornar a consumir substàncies de maneraRead more

    • Flexibilitat psicològica en temps de positivitat tòxica

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      En una societat que sembla exigir-nos estar bé sempre, acceptar el malestar pot resultar difícil. No obstant això, la salut emocional no consisteix a evitar les emocions incòmodes, sinó a aprendre a relacionar-nos amb ellesRead more

    • EL’assetjament professional i personal a les institucions sanitàries

      L’assetjament professional i personal a les institucions sanitàries: un assumpte més enllà de la clínica (Part 1)

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      Quan la víctima posa gran part de la seva energia vital en la feina, com és el cas dels professionals de la salut, la pèrdua de confiança en la pròpia vàlua acaba permeant tot elRead more

    • Connectats i sols: una mirada clínica a la soledat en temps d’hiperconnectividad

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      Una reflexió clínica sobre la soledat contemporània, el FOMO i la dificultat de crear vincles profunds en temps d’hiperconnectivitat Fa uns dies, en començar una sessió de teràpia grupal, alguna cosa em va cridar l’atenció.Read more

    • Trauma psicològic: quan el cos també recorda. Com treballar amb el cos per superar-lo i regular el sistema nerviós

      By Clínica Galatea | Comments are Closed

      Què és el trauma psicològic El trauma és una experiència que desborda la nostra capacitat d’enfrontament i deixa una empremta en el sistema nerviós. No es defineix només pel que ha passat, sinó pel queRead more

    NextPrevious

    Darreres entrades:

    • Pot una persona addicta tornar a consumir “de manera controlada”? 20 juliol, 2026
    • Flexibilitat psicològica en temps de positivitat tòxica 26 juny, 2026
    • L’assetjament professional i personal a les institucions sanitàries: un assumpte més enllà de la clínica (Part 1) 4 juny, 2026
    • Les conseqüències psicològiques de l’assetjament laboral en professionals sanitaris (Part 2) 4 juny, 2026
    • Connectats i sols: una mirada clínica a la soledat en temps d’hiperconnectividad 9 abril, 2026

    Temes tractats

    Addiccions Aferrament aferrament a l'adultesa aferrament a la infància agressions Alcoholisme cannabinoides Clínica Galatea Col·legi de Metges de Barcelona Conciliació Congressos Consells craving Depresions depressions Drogoadicció emocions Esgotament emocional Estudis / Publicacions factors de risc Fundació Galatea Infermeres Infermers Malestar emocional Malestar professional Mentalització metge malalt Mindfulness MIR PAIMM Patologia Dual Professionals de la salut Resiliencia Salut del metge Salut dels psicòlegs Sobrecàrrega emocional Síndrome de burn out Tallers Teràpia de grup teràpia dialèctica-conductual Teràpia sistèmica Tractament Tractaments addictius Trastorns mentals Ultramodernitat

    Ubicada a Barcelona, és el centre de desintoxicació i tractament d’addicions i trastorns mentals especialitzat en metges i professionals sanitaris.

    Web Médica Acreditada. Ver más
información

    Si necessites ajuda, demana-la ara!

    93 205 72 67

     

    info@clinica-galatea.com
    ISO9001
    • Avís legal
    • Política de privacitat
    • Política de cookies
    • La clínica en xifres
    • Transparència
    • Sistema Intern d’informació
    • Codi ètic
    • Política de l’entitat
    • Memoria executiva CATSalut 2019
    • Memoria executiva CATSalut 2020
    • Memòria executiva CATSalut 2021
    • Memòria executiva CATSalut 2022
    • Memòria executiva CATSalut 2023
    • Memòria executiva CATSalut 2024
    • Memòria executiva CATSalut 2025
    Copyright 2015 Clínica Galatea | All Rights Reserved
    • Inici
    • Oferta assistencial
    • Testimonials
    • Com accedir-hi
      • Professionals de la salut i altres
      • Criteris d’admissió i exclusió
    • Preguntes més freqüents
    • Instal·lacions
    • Bloc
    • Contactar
    • La Clínica Galatea
      • La Clínica Galatea
      • Equip
      • Publicacions
      • Docència i formació
      • La Fundació Galatea
    Clínica Galatea
    Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues.Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies

    Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR