Després d’haver abordat en l’últim post en què consisteix la procrastinació i a què pot obeir, proposarem algunes estratègies generals per poder fer-hi front i que deixi de minar la nostra tasca quotidiana. En postergar allò que hem d’anar resolent, va augmentant la sensació de desbordament i, a mitjà-llarg termini, l’esgotament emocional.
Algunes pautes generals ens poden ajudar:
1) Intenta aturar-te i connectar amb les teves emocions. És el primer pas per poder regular-les i veure amb claredat..
2) Discrimina què és prioritari: algunes tasques són pròpies i d’altres emergeixen del teu lloc de treball. Si no pots donar abast amb tot el que se t’encarrega, cal anar del que és urgent al que és preferent i d’això al que no ho és.
3) Planteja quins objectius són propis i quins esperen els altres de tu. Cada objectiu, al seu torn, pot ser descompost en tasques a què assignar un temps i una data límit d’execució. Ves fent-ne un seguiment, veient quines queden encara per fer i quines ja s’han aconseguit.
4) Descompon cada tasca en accions senzilles i procura definir un temps a la teva agenda per a elles. Així, allò que sembla immens a primera vista, s’acaba simplificant en petits avenços.
5) Dedica un temps a la setmana, encara que siguin uns minuts, a veure l’estat de les tasques i les accions. Analitza, sense caure en personalismes, per què se’n demoren algunes i planeja què cal fer per poder desencallar el que està encallat.
6) Si no veus clar com discernir què és important i què no, si et costa delimitar objectius, dissenyar tasques o planificar petites accions, demana ajuda a algú que pugui assessorar-te, constructivament, a veure amb més claredat.
7) És important descansar. Si en algun moment veus que la tasca no avança, pren-te un respir, descansa l’atenció fent una altra cosa o meditant. Passat un temps, potser et costarà menys afrontar el que se’t feia costós.
Les noves tecnologies brinden eines que faciliten aquestes estratègies, ja que permeten delimitar objectius, definir tasques i accions correlatives i fer-ne un seguiment. L’impacte visual de veure el progrés del que tens entre mans et pot ajudar a nivell emocional.
D’altra banda, alguns exercicis específics et poden ajudar de manera concreta a abordar la procrastinació:
1) Per tenir recursos en la posposició vinculada a la por als errors, proposem el següent mètode: Exercici destrueix els teus “monstres”
A) Fes una llista de totes les responsabilitats que et sobrecarreguen mentalment; descompon cada responsabilitat en tasques; aquestes tasques són les que et connecten amb la teva inseguretat.
B) Escull una i enfoca’t a pensar-la al voltant de 5 minuts o fins que l’ansietat s’esvaeixi. No importa quina tasca triïs: no ha de ser la més dura, ni la més important. Només has de seure-hi al davant i notar el malestar que et genera. Per exemple, si és un e-mail que posposes, asseu-t’hi al davant enfocat només en ell.
C) Un cop regulat a nivell emocional, proposa almenys dues possibles maneres d’abordar la tasca. El que és important aquí, independentment de la tasca, és que sempre hi ha almenys dues maneres de manejar cada problema. Fins i tot si DECIDEIXES deixar-la de banda, és una manera d’afrontar-la diferent a posposar-la, ja que d’aquesta manera et quedes atrapat al ‘hauria de fer-ho’.
D) De les maneres de maneig que hagis trobat, tria’n una i dedica-li 5 minuts, cronometrats. Si vols dedicar-li 5 minuts extra, endavant; sempre que no et donis una atracada d’aquesta tasca tot el dia (per prevenir cremar-te). Si notes que vas perdent energia, descansa 5-15 minuts.
E) Quan has destruït el teu “monstre”, celebra-ho i passa al següent. És important que vinculis aquest tipus de tasques amb satisfacció i plaer, encara que sigui aplaudint-te, somrient-te o ballant una mica.
2) Per superar la procrastinació relaxada, proposem el següent exercici: Tècnica de la auto-enquesta honesta:
A) Pensa en situacions similars en el teu passat i pregunta’t quines àrees de la teva vida haurien millorat ja si no haguessis posposat.
B) Si no ho fas mai, quines conseqüències negatives tindràs en el futur immediat? I en 10 anys? I en 20?
C) Pensa en els beneficis de fer-ho, encara que sigui només 30 minuts diaris. Com seria la teva vida després d’una setmana? I d’un any? I de 20? Per exemple: què passa si no pagues mai les teves multes, si no respons mai a les trucades de la gent del teu entorn, etc.
D) Tècnica del focus obsessiu. Adona’t que part del teu cervell ha de lluitar contra les interferències distractores de les tasques per poder rendir, per tant:
D.1. Envolta’t d’estímuls relacionats amb la tasca a fer i elimina distractors.
D.2. Compromet-te a PENSAR en la tasca abans de comprometre’t a fer-la.
D.3. Parla de la tasca amb altres.
D.4. Visualitza, una vegada i una altra, els beneficis de la tasca feta.
E) Potser fora útil, per tancar aquest post, recordar el que es diu en italià: piano, piano, si arriva lontano (a poc a poc, s’arriba lluny).
