Entrevistem el doctor Carlos Chiclana, metge, psiquiatre i psicoterapeuta acreditat per la Escola Espanyola de Psicoteràpia. Presideix l’Associació de Psicoteràpia Cognitiva-Analítica d’Espanya: www.apcae.org
Blog
En les actuals circumstàncies d’inusitada i excepcional exigència, els professionals de la salut* podem sentir-nos desbordats per la hiperactivació del nostre sistema de supervivència o esgotats per la falta de descans i la sobreexposició a situacions molt difícils des del punt de vista personal, assistencial i ètic.
S’ha trencat la sensació de seguretat bàsica, aquesta fantasia d’invulnerabilitat que fa que no pensem tot el temps que la mort pot ocórrer en qualsevol moment. Els professionals no estan tractant només als pacients amb el problema, sinó que a la vegada estan preocupats per les seves pròpies famílies i coneguts. Aquesta pandèmia té un alt component d’incertesa.
La Fundació Galatea ha posat en marxa una caixa de recursos, en contínua actualització, destinada als professionals de la salut per a ajudar a afrontar, des del punt de vista psicològic, les situacions generades arran de l’epidèmia pel virus SARS-CoV-2 .
Els cuidadors en general, i els professionals de la salut en particular, dediquen gran part de les seves energies a respondre a les necessitats de la resta (pacients, familiars de pacients, programes comunitaris, etc.). En ocasions, en el lliurament a la cura de l’altre acaben per sacrificar les necessitats pròpies o les de l’entorn afectiu més proper. I aquest desequilibri pot acabar afectant el professional com a persona. Per analitzar els dilemes que activa aquesta trobada de prioritats, farem menció a dues perspectives: la de les necessitats, basant-nos en la teoria de la motivació humana de Maslow, i la dels valors, prenent com a referència el pensament de Max Scheler.
En un recent article, la doctora Claire Gerada, del programa per a metges del National Health Service (NHS) al Regne Unit, reflexionava sobre els mecanismes d’afrontament que solen desenvolupar-se quan s’exerceix la medicina i de quins beneficis i dificultats comporten a nivell psicològic. La novetat del seu enfocament és que inicialment rescata el valor adaptatiu de les esmentades estratègies, per després assenyalar quan poden tornar-se problemàtiques per al metge*.
Sota el títol “El metge, el pacient i el lloc de treball” s’ha celebrat a Oslo aquests dies la conferència bianual de l’European Association for Physician Health (EAPH). El propòsit fonamental dels organitzadors era poder fomentar l’intercanvi d’experiències entre els participants pel que fa a les interaccions que existeixen entre la qualitat assistencial, la satisfacció professional i les organitzacions.
L’any 2003, Valerie Sutherland i Cary L. Cooper van publicar en el seu llibre “De-stressing doctors” un conjunt de recomanacions per reduir el malestar emocional que poden sofrir els metges com a conseqüència de les característiques del seu treball (incloent no només la tasca sinó el context en el qual aquesta es desenvolupa) i tambéRead more
Durant la tardor d’aquest any, se celebraran diversos esdeveniments per commemorar el 20è aniversari del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), programa per a metges que es va crear a Barcelona en 1998 per després exportar-se a la resta de col·legis professionals d’Espanya amb la marca PAIME. Objectius del PAIMM Els objectius prioritarisRead more
El terme presentisme laboral és una traducció de l’anglès (“presentism”) que encara no ha estat acceptada per la Real Acadèmia Espanyola però que s’usa amb molta freqüència quan fem esment al grau de compromís d’un professional amb el seu treball. Les conseqüències del presentisme laboral afecten no només als individus (doncs s’associa a major risc de desgast professional) sinóRead more
